Associació Festa d'en Toca-Sons
Coneix la història
d'en Toca-Sons
Segons l’historiador taradellenc Antoni Pladevall, la llegenda sobre en Toca-Son va ser publicada l’any 1945 per en Corad Vilarrúbia, pubill del mas Vilar-de-bosc, segons versions explicades seguint les generacions.
Aquesta diu així: “Algunos, sin duda, conocen el lugar en que estaba un tal ‘‘Tocason’’, que tenía una cueva en el lugar conocido como la ‘‘Fossa del Vilar’’. Este individuo debió ser el terror de aquellos lugares, y entre las víctimas asiduas de sus andanzas, había el pobre pastor del Manso ‘‘el Vilar’’, del que se cuenta que con mucha frecuencia le vaciaba el zurrón; un día que llovía, el pastor andaba con la capa puesta, le sale ‘‘en Tocasons’’ y le dice: ‘‘Pastoret, pastoret, avui si que te'n faràs la caputxa i el sarronet’’, pero no fue así ya que disparó con una escopeta que llevó en previsión y mató a ‘‘Tocasons’’, viniendo después a Taradell a comunicar la noticia que, por cierto, fue muy bien recibida y celebrada su desaparición’’.
1598
Naixement
El bandoler Toca-son és presentat com un bandoler ben format, cap de quadrilla i no pas com un lladre aïllat. El personatge Toca-Sons el situem entre dos grans bandolers: en Perot Rocaguinarda i en Serrallonga.
Toca-Sons i la seva quadrilla
1629
Jaume Masferrer era el seu verdader nom, tot i que en algun document oficial se’l defineix equivocadament com Joan. Nasqué al gran mas Masferrer de Sant Sadurní d'Osormort, municipi de la comarca d’Osona, l’any 1598, fill de Pere Masferrer de la ferreria de Sant Sadurní.
Quan començà com a bandoler, al voltant dels trenta anys, se’l va descriure com un home alt, ben plantat i portador d’una llarga cabellera rossenca: “El seu aspecte físic no devia ser pas del tot desagradable; sembla que era atractiu i sobretot que anava sempre vestit amb elegància.
Solia tenir èxit amb les dones, fins al punt que un cop mort les dones desitjaven els cabells del bandoler ja finat. És molt probable que tingués un caràcter dur i esquerp i que fora rabiüt, però alhora era valent, presumit i després amb els diners. Era més aviat insolent i un xic provocador, però això sí, net, noble i lleial”. El seu sobrenom va ser primerament conegut com “Toca-Son” al que se li atribuïa un significat de dormilega, però la gent l’anomenava també “Toca-Sons”, fet que va decantar el seu renom cap a alguna especial qualitat musical.
Les seves actuacions estan documentades entre els anys 1629 i 1631, però no se'n dubta que havien de començar molt més abans, i és dit que les actuacions anteriors al 1629 foren en altres quadrilles, com la d’en Serrallonga, fins que decidí actuar pel seu propi peu.
Les seves actuacions eren realitzades comunament per les Guilleries i el Cabrès, però els seus actes es repartiren fins arribar a Castellbisbal i el Gironès. Les Guilleries era la zona de màxima actuació, no només per en Jaume Masferrer, sinó per la majoria de bandolers dels temps. El fet que estiguin poblades per gran varietat de vegetació permetia als bandolers que es coneixien la zona moure's amb total facilitat.
La seva àmplia distribució de llocs va ser deguda a la gran persecució que s’exigí sobre el nostre bandoler. Per exemple, el novembre de 1631, el Virrei de Catalunya, Ramon Folch de Cardona, duc de Sogorb i de Cardona va pagar 22 lliures i 2 sous a un ciutadà de Barcelona, Antoni Pau Martí, per haver anat en persecució del bandoler. Aquesta persecució, com d‟altres, va fer que el bandoler hagués d’augmentar la seva “zona de joc”.
Una de les seves primeres accions reconegudes com a cap de quadrilla la trobem l’agost de 1629. Segons un procés contra el bandoler, s’explicava que en Toca-Sons i un altre bandoler no identificat van matar, prop d'un camp d’un mas, en Pere Joan Coll, teixidor de Sant Julià de Vilatorta. Segons en Toca-Sons la causa d'aquesta mort fou la decisió que en Coll havia pres de posar soldats des de Vilanova de Sau fins a Sant Julià de Vilatorta per detenir-lo. De les seves actuacions trobem altres noticies, com l'acció del 23 de juny de 1630, en la qual l’agutzil o virrei Montrodon va comissionar a Josep Fonatelles, ciutadà de Vic, per perseguir els lladres de la banda d'en Toca-Sons, que portaven un home segrestat. En la mateixa ordre, també se li obligava a perseguir els lladres de Serrallonga que igual que la quadrilla d'en Toca-Sons, duien un segrest.
1630
La seva mort
La mort d'en Toca-Sons, va ser la primera víctima del nou virrei Ramon Folch de Cardona, duc de Sogorb i de Cardona, que va prendre el càrrec l’any 1630, donant a conèixer les mesures extremadament dures que volia posar en pràctica contra el bandolerisme.
Després de pronunciar les mesures que hi volia implicar, Ramon Folch es va proposar acabar amb el bandoler de Taradell. I no va ser ell qui va aconseguir matar al nostre personatge, però sí que va aconseguir penjar a molts bandolers que formaven part de la seva quadrilla i castigar durament als seus amics o a la gent que l’encobria donant-li resguard. És així com acabà amb la banda d'en Toca-Sons i també la d’en Serrallonga.
Però la mort d'en Toca-Sons no fou planejada, és a dir, no fou cap persecució directa ni el plantejament d'una ruta per a capturar-lo en un espai determinat. La mort d'en Toca-Sons fou una cosa imprevista ja que aquesta fou produïda per un jove de Taradell. Feia temps que en Toca-Sons vagava sol pels boscos ja que pràcticament li havien dissolt la seva banda. El fet de no tenir una quadrilla que el defensés va fer que no es pogués escapar i que el noi pogués ferir-lo greument, gairebé matar-lo.
La seva mort va anar així: El 23 o 24 de setembre, mai s'ha sabut la data exacta, dos nois de Taradell, en Montserrat Camprodon i un altre jove, el qual es desconeix el seu nom degut a que fugí corrents al quedar-se sol davant del bandoler, van ser els principals testimonis de la mort. Actualment en Montserrat és un personatge conegut en la història de Taradell, no solament per aquest fet sinó per a la construcció d'un casal amb les 300 lliures que cobrà de recompensa per la ferida del bandoler.
Seguint la història, els nois tornaven d‟un molí de Viladrau del qual acabaven de fer les collites. Es diu que venien del Molí Espatllat o d‟Espinzella o bé d'un encara més llunyà: el molí d'en Noc. Degut a l‟avís de bandolers per la zona, el moliner va deixar a en Camprodon un pedrenyal carregat amb bales o pilotes.
“Amat de la Real Majestat tenint confiança en la rectitut i cuidado ab que procurau se fassa justícia en aqueixa vegueria vos algam la avocata causa i te-galia en la Règia Cort fet contra Jaume Masferrer, àlies Toca-son, lladre de pas, Cap de quadrilla, al que fassau justícia de aquell seus floxetat, ni eccés, guadades les constitucions de Cathaluña i lo demés que dedret se dega guardar a consell de Vostre Assessor” Data en Barcelona a zitii XXVI de setemnbre MDCXXXI.
Carta del virrei, el duc sogorb de Cardona,al veguer de Vic.
El company que anava amb Camprodon va poder marxar corrents, però aquest mateix va haver de quedar-se i, vencent la por, va treure el pedrenyal que li havia donat el moliner, i de seguida va disparar contra en Toca-Sons que va caure a terra ferit d'un costat del cap. Tot seguit, en Camprodon, li va prendre la daga67 al bandoler i li va donar dos cops per rematar-lo. Davant la por que apareguessin més bandolers, el jove va agafar les seves dues armes i anà cap al batlle de Taradell a notificar-ho.
De seguida, el batlle va convocar als sometents i, acompanyats per en Camprodon, van arribar al lloc on havia deixat al bandoler mig mort. En arribar allà, era de nit i tots es van posar a buscar el bandoler creient que ja era mort.
Però ni en Camprodon ni el batlle sabien qui era el mort, bé que podia ser qualsevol veí de voltants de Vic o Viladrau, però devien tenir la sospita que era en Toca-Sons ja que l‟havien avisat que el bandoler es trobava dins del terreny de Taradell. Es donava per segur que els sometents trobarien rastre de sang del cos d'en Toca-Sons al lloc on el noi havia disparat al bandoler, però no trobaren cap rastre i per això començaren la busca pels voltants. La recerca va continuar fins el dia següent quan varen trobar en Toca-Sons malferit a l‟ indret de la Fossa.
La Fossa d'en Toca-Sons està situada a dos quilòmetres del lloc on el bandoler fou ferit per Camprodon. Sembla increïble que aquest tingués suficient força i coratge per arribar al seu amagatall. Es dit també que una altra possibilitat és que algun dels seus companys l‟hagués pogut dur fins allà.
Les roques feien una balma que van permetre l‟amagatall al bandoler. La fossa era coneguda com “Fossa del Vilar” però més tard fou reconeguda com la Fossa d'en Toca-Sons. El camí cap a aquesta feia un gran revolt amb un petit pont al mig.
Durant el camí, els sometents es rigueren d‟en Camprodon però al veure el ferit es quedaren perplexos.
Al trobar el cos avisaren al veguer, que era un funcionari reial dels ducats catalans, semblant a un capità, i aquest avisà per traslladar-lo a Vic. El varen cuidar amb el millor metge per tal que el bandoler pogués declarar tot el necessari sobre els seus amics i quadrilla. Però és ben dit que el bandoler mai va dir res i que morí el 30 de setembre, sis dies després d‟haver-lo trobat a la Fossa.
El temps abans de la mort d'en Toca-Sons va durar uns vuit dies a Vic, en els quals fou interrogat i visitat, entre d'altres, pel baró de Taradell i Viladrau. Durant aquesta residència, a punt de la seva mort, consta que el virrei manà a un súbdit seu pagà al doctor del Reial consell que l‟atengué:
“Per altra anada que de ordre nostre ha fet a la ciutat de Vich ab dos porters per assistor a rebre la deposició a Joan (ha de dir Jaume) Masferrer, aliès Toca-son, lladre, Cap de Quadrilla, pres i molt malferit en dita ciutat, vagant en aquella, ab los dits porters set dies, xò és, de vint-i-quatre de setembre prop passat fins a trenta de dit, a rahó de uns i altres, comprenent-hi vint lliures, dotze sous, que 'ns ha costat haver pagat les bestretes per la cura de dit Toca-son i altres per portar el cadàver a la present ciutat, com de tot lo sobre dit més llargament apar ab dos memorials a nos presentats, adverats per Hierònim Bosch, notari, lochtinent de scrivà de ratio al qual nos referim.”
Un cop mort en Toca-Sons, el seu cadàver fou portat a Barcelona per tal de ser exposat a la vergonya pública i a l‟escarment dels qui anaven en contra del bandoler. A la plaça del Rei, de nit, li tallaren la seva llarga cabellera rossa.
Les actuacions i els delictes comesos per en Toca-Sons no foren molt diferents de les d‟altres bandolers, però es pot considerar com un bandoler „popular‟ que ha dedicat un gran nombre de documents. Però gairebé totes les nombroses versions que s'han recollit sobre el bandoler parlen de la seva mala fi: la seva mort és el que realment l‟ha fet famós.
Aquest relat el trobem en l'article núm. 107 de la revista “Tarradell” (1957) 69 en el qual es Antoni Pladevall, autor de l'article publica les dues cançons d'en Toca-Son, i, referint-se a la memòria del bandoler. Aquesta publicació deixa clar que la història del bandoler era recordada a Taradell, com a mínim a la masia del Vilar del Bosch, on fou transmesa de pares a fills de forma oral. A més, caldria remarcar que malgrat que en el text de Conrad Vilarrubia diu que aquesta fossa corresponia a la cova d'en Toca-Sons, només se sap amb certesa que en aquest lloc fou malferit i no que fos un lloc de refugi pel bandoler.